Organitzat pel Departament de valencià de l'IES de Biar, Gemma Pasqual i Escrivà, ha vingut hui, a les 13 h, a la Casa
de Cultura de Biar, on s’ha trobat amb alumnes de 3r de l’IES local, amb professors/ores
i amb representants de l’ajuntament. L’alumnat ha llegit fragments de les
novel·les Marina i Llàgrimes sobre Bagdad. Després de cada
lectura, alguns dels aproximadament 50 alumnes allí presents han fet preguntes,
han comentat i han departit amb l’escriptora sobre les seues obres, sobre
passatges d’aquestes i dels personatges, de com treballa el material del que disposa, de com s’inspira
i de com es documenta.
Gemma Pasqual ha dit que per a ella és millor el contacte
directe amb el lector, que fer una mena de classe o de conferència. Ha
confessat que, per a posar-se al dia en el llenguatge de la gent jove, per a
usar-ho en les seues novel·les, li ha calgut que eixa mateixa gent jove li ensenyara. Parlant
de noves tecnologies, i en concret de Twitter,
ha convidat l’alumnat de Biar a xarrar amb ella. També ha parlat de com va participar
en l’entrada de la música en català en terres valencianes, amb grups com Sopa de cabra, Sau o Els pets. Respecte a
la literatura, ella sempre s’estima més l’obra que l’autor i, a més, ha
confessat que quan comença una novel·la ja té clar quin en serà el final.
La trilogia Xènia,
que tanta fama li ha donat a Gemma, consta dels títols Xènia, tens un whatsapp, continuat per Xènia, #keepCalm i fes un tuit i, la darrera, i que acaba de ser
publicada, Xènia, estimar no fa mal.
L’autora ha comentat com la primera obra té dos finals. Un va ser el final
original –que era tràgic-, i un de segon –romàntic-, que Gemma Pasqual va escriure
per consell de l’editorial. Com que no es decidien per cap del dos, a la fi
tots dos van ser inclosos al llibre. Gemma ha apuntat que ella prefereix els
finals tràgics. El final de Xènia, #keepCalm i fes un tuit, ens confessa l’escriptora, té trampa
i té a veure amb el tercer i últim títol de la trilogia, per la qual cosa caldrà llegir-lo...
De llàgrimes sobre Bagdad,
ha assenyalat la novel·lista que el procés de comentar-se per a aconseguir ambientar
millora la realitat de Bagdad, va ser difícil, però fructuós. Alguns de les
seues fonts, blocs d’habitants de la zona, van ser cegades tant per atemptats d’alguna
facció com per foc amic estatunidenc.
Algunes d'aquestes persones van morir. Literalment, Gemma diu que: “va estirar de molts fils”.
Un d’ells era el pare d’un traductor, i ressalta la importància que tenen les persones
grans al món àrab, on les opinions són encara respectades, no com al món
occidental, on aquesta perspectiva s’ha perdut. De fet, recorda Gemma, en
moltes de les seues novel·les estan presents persones velles, com la figura de
la iaia.
De Llàgrimes sobre
Bagdad, s’extreuen moltes conclusions, una d’elles, en paraules de l’autora
és que: “les víctimes de la guerres en zones com Iraq, no costen el mateix que
les d’Europa”. Ens commouen més els atemptats de París, que els morts de Bagdad,
per exemple. Llàgrimes va ser traduïda a l’italià, sense passar abans pel castellà.
Marina és una al·legat contra el racisme.
Una xicota negra és assetjada i agredida per un feixista, Santiago. Una alumna
ha escollit llegir un tros on Marina rep una brutal pallissa per part del seu assetjador.
L’escena és esfereïdora i les reflexions necessàries. Segons Gemma: “tenim una
part salvatge que hem de domesticar” i, també, “encara hi ha molta gent
intolerant”. L’autora insisteix en l’educació i en les valors democràtics com a
eina decisiva per a evitar xacres com aquesta. Cada vegada, assegura, que la gent
usa els punys, la societat ha fracassat.