La gran grieta: el
despertar de África
d’Alex Perry. L’autor ha viatjat per Àfrica durant 10 anys, no fa com altres
estudiosos o investigadors, que treballen des de casa o des de l’oficina,
calfant els seient, sense moure’s, escrivint uns informes, molt professionals,
però moltíssimes vegades allunyats de la realitat africana. Perry entrevista
polítics, narcotraficants o gihadistes i, a partir d’un crim de guerra comés a
Somàlia l’any 2011, ens desvela un continent viu, en un estat de furiosa afirmació, que bascula entre la
tradició i els últims avenços. Àfrica encara ha d’enfrontar-se a tres fantasmes
o falsos profetes: els islamistes,
els dictadors i la cooperació internacional.
Canción errónea escrita per Antonio Gamoneda. El
poeta ens presenta un llibre on la idea primordial és la vida entesa com un “accident”
que passa entre una inexistència i una altra inexistència. D’ací, l’experiència
viscuda i accidental, en altres paraules, el patiment, el plaer, la injustícia,
l’amor, són entesos com “errors”. D’aquests ixen la contradicció, el “no saber”o
el cansament. 
L’historiador basc Juan Pablo Fusi ens presenta Breve historia del mundo. Gràcies a
capítols breus i autònoms, l’autor, ens parla de la història occidental –amb incursions
a altres parts del món- des de el triomf del cristianisme –alta edat mitjana-
fins als nostres dies. Aborda la història des de diferents punts: cultura,
idees, religió, guerres, política i canvis socials. Del llibre s’extrau que la història
és atzarosa, impredictible, contingent i complexa.
Juan Marsé ens porta la novel·la Esa puta tan distingida, on Carol, una prostituta acudeix a una
trobada amb un client, Fermín Siscart, que és operador en una cinema, el Delicias.Es troba amb ell a la cabina de
projecció. No n’eixirà viva. 30 anys després, el 1982, algú vol produir una
pel·lícula. L’agressor, Fermín, sap que va estrangular Carol amb una cinta de cel·luloide,
però no sap ben bé per què ho va fer...
Manual de filosofia portàtil de Juan Arnau. Remuntem el riu de la
filosofia, i en busquem les fonts. Veiem els filòsofs en escenes vivencials, personals
o, simplement, quotidianes. És un manual, com el títol indica, perquè és fàcil
de manejar i d’entendre. I és portàtil, com queda ja dit, perquè està fet per a
caminants i no per a erudits.
* La informació, en la seua major part, ha estat extreta de les introduccions i textos dels mateixos llibres.
