L’Agència de Lectura Ricardo Martínez, a més de servir –vos lectura,
activitats culturals i tecnologia, vos proposa participar directament en la
creació literària. Vos mostrem, i vos encoratgem a participar, en alguns dels
concursos literaris que estan convocats en terres valencianes per als propers
mesos. Així, tenim:
L'Agència de Lectura Ricardo Martínez Guillén ha obert, per a la
seua projecció social i cultural, un compteen una Xarxa social tan
important com és Facebook. Totes les notícies, novetats i activitats
organitzades per l’agència, o en les quals hi intervé, s’anunciaran en aquest
mitjà també. Amb açò, l’agència continua en la seua línea de promoure’s i d’estendre
la cultura per tot arreu. https://twitter.com/AgenciaLectBiar
L’Agència de Lectura Ricardo Martínez ha
tornat a mostrar al públic l’Enciclopedia
Universal Ilustrada Europeo- Americana, més coneguda com a Enciclopèdia Espasa, una clàssic de les
enciclopèdies espanyoles, existent en quasi totes les biblioteques públiques
valencianes. L'Espasa havia estat emmagatzemada al dipòsit de l'Agència de Lectura fins hui en dia.
Va ser un projecte personal de Josep
Espasa i Anguera (1840-1911), fundador de l’Editorial Espasa (1860), seguint el
pas d’altres projectes similars –i no de tanta envergadura- que van nàixer a
final del segle XIX.
La part principal de l’obra, es va
publicar entre el 1905 i el 1930, sumant 70 volums. Entre els anys 1930 i el
1935, es va traure a la llum un apèndix de deu volums. El 1934 ix el primer
suplement, arribant fins al suplement núm. 33, els anys 2003-4.
A Biar, tenim els 70 volums inicials
(físicament, 72), els 10 d’apèndix i nou volums de suplements (físicament, en
realitat, en són deu, ja que el suplement pertanyent als anys 1936-39 té dues
parts), que arriben fins als anys 1955-56.
Quasi tota la informació ha estat
extreta de Viquipèdia
Ací vos presentem les últimes novetats
que s’han adquirit per a l’Agència:
El
monarca de las sombras, escrit per Javier Cercás (autor de Soldados de Salamina o El impostor), on narra i reflexiona sobre
la història d’un familiar seu, Manuel Mena, voluntari el 1936 en l’exèrcit de Franco,
i caigut en combat durant la batalla de l’Ebre (1938).
Los
ritos del agua, de Eva García Sáenz de Urturi, és la segona part de la Trilogia del agua. Després de l’èxit de
la primera part, El silencio de la ciudad
blanca, on un famós arqueòleg acusat d’una sèrie d’assassinats vints anys
enrere, quan està a punt d’eixir amb el seu primer permís, tornen a haver-hi crims
del mateix estil. L’inspector Unai López de Ayala, de malnom Kraken, els investigarà.
En Los
ritos del agua, Kraken s’enfronta a algú que mata seguint un ritual
ancestral de 2600 anys. La primera víctima ha sigut la seua primera nóvia. Les
víctimes estan embarassades, i Kraken haurà d’aturar el culpable.
També vos oferim Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré (autor de Les veus del Pamano i de Jo confesso), que és una sèrie de relats
on trobem des d'un xiquet que es rebel·la contra el seu educador fians a un escriptor que amenaça
el seu editor, passant per un candidat al Nobel que rep una visita inesperada.
Una
promesa en el fin del mundo, de Sarah Lark, que continua les peripècies dels
protagonistes de la Trilogia de la nube
blanca. Ens trobem a l’Iran de la Segona Guerra Mundial. Dues germanes
poloneses esperen en un camp de refugiats. Tant sol una d’elles serà admesa
pera anar a Nova Zelanda. Li toca a Luzyna la sort de partir, però Helena,
fent-se passar per la germana, la suplanta. Una vegada al seu punt de
destinació, Nova Zelanda, Helena opta per crear-se una nova vida i oblidar allò
que ha fet.
També conegut com el Nové Art o l’Art
Seqüencial, el còmic, per alguns encara Tebeo
(d’una revista infantil il·lustrada en castellà, nascuda a Barcelona el 1917),
és un de les formes d’expressió artística més reconegudes, on es mescla
estètica, missatge i diversió/gaudi.
Antecedents en podem trobar des de les
coves d’Altamira als frescos i relleus egipcis, passant, per exemple, per la
columna de Trajà o el tapís de Bayeux.
Hi ha diversos tipus històrics,
verbigràcia, les tires dels diaris (la 1ª als Estats Units el 1893), els comic books o revistes de còmics o
revistes
d’historietes il·lustrades, (de detectius o de superherois de Marvel),
els webcòmics, el Manga –còmic japonès sorgit cap al 1903) o les novel·les
gràfiques.
Els gèneres hi ha tants com en altres expressions
artístiques: aventures, ciència ficció, òpera espacial, fantàstic, fantasia heroica,
humor, terror, eròtic, sèrie negra, biogràfic, còmic femení o històric.
Alguns dels que vos presentem són: 100 años de TBO, s’Antoni guiral, El manga de los cuatro inmigrantes, per Henry
Kiyama, Maus, creat per Art Apielgelman,
o El nord, de Bergés o de Cazares.
Un total de 41 xiquets i xiquetes de l’alumnat
d’Infantil, ha visitat hui l’Agència de Lectura de Biar, amb l’acompanyament de
dues mestres. La xicalla ha recorregut les instal·lacions i se’ls ha explicat
el què significa una institució com una biblioteca (agència) i com de bé s’ho
poden passar visitant-la. De fet, molt de l’alumnat present són assidus usuaris,
que van a l’agència amb pare o mare, o amb tots dos, és clar, o, també, amb algun altre familiar.
Després, s’ha habilitat un racó de la
sala infantil, amb un catifa llarga on seure-hi, on se’ls han representat
diversos contes per part dels mestres i del personal bibliotecari. Menuts i
menudes han interactuat joiosament i s’ho passat molt bé.
Duess dels llibres que s’han representat
són El monstre de colors, d’Annallenas,
i Animales y contrarios, obra de Alex
Steele-Morgan. En aquest últim, la xicalla, davant de pistes, havia d’endevinar
de quin animal es tractava.
El divendres passat, dia 2 de junt, van
vindre a la Casa de la Cultura de Biar, Pilar Albero, advocada, i Judit López,
mediadora intercultural, en representació d’Accem, radicada a Castelló de la
Plana, ONG l’objectiu de la qual és la protecció del refugiat.
Pilar albero i Judit López, d'esquerra a dreta
A través de audiovisuals i de
explicacions, ambdues professionals, van exposar les funcions, principis i actuacions
d’Accem. També, i per damunt de tot, van explicar diferents conceptes com els
reassentat, refugiat, migrant o desplaçat. Després van tractar ala qüestió dels
refugiats a l’Estat, com se’ls aplica la llei, comparant-ho amb altres països
europeus, els diversos graus de protecció i les fases que tenen.
Van contar diverses experiències de refugiats,
i els problemes quotidians als quals s’enfronten –racisme, incomprensió-, i temes com la necessitat d’aprendre el mínim de llengua per a comunicar-se,
la difícil busca d’un lloc on viure, la manca d’una resposta estatal davant d’una
situació tan peremptòria, i la impossibilitat de moltes reaccions d’autoritats
locals o ciutadanes que es veuen impotents de fer res, el nombre exigu de refugiats
acceptats per l’autoritat central, molt lluny de la quantitat que ens
pertocaria de més de 16000, quan, en realitat, se n’han acollit 363.
Una dels documents sonors que Pilar i
Judit van posar: un audiovisual sobre el dia 17 de maig, Dia Internacional contra la Homofòbia, perquè, en molts casos, a més del fet de ser estranger, refugiat, d'una altra ètnia -i pitjor, en tots els casos, si es tracta d'una dona- cal afegir els atacs i insensibilitat cap a la qüestió homosexual.
Un bon reportatge sobre la xarrada el trobem al Biar Digital.