Encara que ja estem des de març de singladura, amb diverses entrades sobre diverses qüestions, hui inaugurem
oficialment el bloc de l’Agència de Lectura de Biar. I ho fem recordant el
bibliotecari que, fins fa poc, i per tants anys, ens va acompanyar al
front d’aquesta agència.
Què podem dir de Ricardo Martínez
Guillén? En primer lloc, que ha estat el bibliotecari de tota la vida de Biar,
des de l’any 1997 fins al 2015, quan per l’agost, per desgràcia, ens va deixar.
Ell era de Villena, però sempre va tindre una vinculació familiar,
personal i, com no, laboral amb aquesta
Vila. Va nàixer el 1962, i el 1986, es va llicenciar en Geografia i en Història,
en l’especialitat d’història contemporània.
Va fer pràctiques a les
biblioteques de Castalla –prestació social substitutòria-, i a la Miguel Hernández de Villena. Durant els
anys 1994 i 1995, assisteix a cursos d’Animació Lectora, aprén el funcionament
del programa Absys, el que usa la
Xarxa de Lectura Pública Valenciana, i rep un curs de Biblioteconomia per la
Universitat de Múrcia.
Les seues inquietuds, i el seu
continu reciclatge professional, van fer que anara a multituds de cursos,
jornades culturals, taules redones i simpòsiums
de biblioteques i de cultura, en general. Podem dir que l’actual Agència
de Lectura, en la seua dimensió d’organització, de fons i de serveis, és el que és perquè ell ho va fer possible amb
el seu zel i capacitat professionals. La seua petjada sempre hi restarà.
Què podem fer, sinó, que batejar
el bloc amb el nom de Ricardo Martínez
Guillén? El mateix nom que portarà també l’agència de Lectura. Per tant,
nomenem l’agència com es dirà a partir d’ara: AGÈNCIA DE LECTURA RICARDO
MARTÍNEZ GUILLÉN.
I ara, cedim el pas a les sentides paraules de Mariano, el germà de Ricardo, que s'acomiada d'ell així:
"Hoy es un día que siempre recordaremos en mi
familia con orgullo, emoción y agradecimiento.
Nuestro padre Mariano siempre nos inculcó el
cariño a este pueblo, la Villa de Biar. Muchas veces, andando por sus calles y
hablando con sus gentes me recuerdan “… pues el abuelo Luciano hizo la verja de
tal casa… “ “…el portón aquel…” “…la abuela Cayetana donó las andas de tal
paso…” “… tu padre una noche estuvo con la bomba de agua…” etc.
Hoy todos ellos están celebrando lo mismo que
nosotros estén donde estén, Ricardo, el nieto, el hijo, el sobrino más pequeño
se ha unido al clan.
Pero las nuevas generaciones ya no recordarán
a Ricardo por el ruido de un martillo contra el hierro para darle forma, ni por
un motor al estar funcionando, ni por una bomba al ver salir el agua …, a
Ricardo lo recordarán por el ruido de un libro al abrirse, el de un bolígrafo al
caer en la mesa, por el teclado del ordenador al catalogar este o aquel libro,
por resumir libros en cuatro líneas para que el futuro lector sepa de qué va,
por estar al tanto de las últimas novedades editoriales, por conseguir este o
aquella subvención, por aconsejar…
Ricardo era un apasionado de la lectura y de
la música, nunca despreciaba ningún libro, aunque luego lo guardara en el
último rincón de su estantería…
Estamos muy orgullosos de nuestro clan y de
nuestro hermano Ricardo.
Por circunstancias, él ha sido el que más
vivió en Biar. Creció en Buenos Aires junto con mi padre. Su infancia y
adolescencia siempre estuvo ligada a la finca, que luego fue suya. Por
supuesto, también conoció la zona y otros lares, Santo no era.
Estamos emocionados por todo lo que se escribe
de él, por lo que se está haciendo y concediendo en este su amado Biar, y muy
agradecidos al Sr. Alcalde, a todos los miembros de la Corporación, a todas las
personas que han apoyado estas distinciones para nuestro Ricardo, y a toda la gente
del pueblo de Biar que ellos representan.
Como dice la canción de Lou Reed, una de sus
preferidas, ojalá hermano estés pasando por el lado salvaje.
Gracias de nuevo, y como siempre, llevamos a
Biar en nuestro Corazón".
El títol, Des del sud
del silenci, està inspirat en la comarca catalana de l’Alt Empordà, un lloc
d’exili: l’exili de milers d’espanyols i, d’entre ells, de moltíssims
valencians que, acabant-se la Guerra civil, van passar per aquells paratges
fugint, escapant cap a França. El poemari es divideix en les diverses parts del
dia: Els Matins, Migdia, La Migdiada, Les Vesprades, Capvespre, Les Nits, Matinades, Una Alba, Endreça, i on les poesies, depenent de la seua
sensibilitat, troben refugi.
Les seues inquietuds, i el seu
continu reciclatge professional, van fer que anara a multituds de cursos,
jornades culturals, taules redones i simpòsiums
de biblioteques i de cultura, en general. Podem dir que l’actual Agència
de Lectura, en la seua dimensió d’organització, de fons i de serveis, és el que és perquè ell ho va fer possible amb
el seu zel i capacitat professionals. La seua petjada sempre hi restarà.