Translate

dissabte, 11 de juny del 2016

Ús del Cataleg Col·lectiu: cercar a Biar o a tota la Comunitat valenciana

Hui tornem a visitar la pàgina de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana, és a dir, a la XLPV  on hi ha el catàleg col·lectiu, compost pel fons de la Xarxa de Lectura -més de cent biblioteques públiques- i els fons de la Biblioteca valenciana i que ens permet l'accés a tots els documents que hi són.

Podem fer una cerca senzilla, escrivint simplement al primer camp, i una d'experta, davall, desplegant la pestanya, on hi ha més camps per a poder fer una busca més complexa.

Podem cercar si un document es troba a les biblioteques en tot el territori valencià, és a dir, a "Catàleg complet" o, per altra banda, en una localitat concreta, com Biar, per la qual cosa caldria desplegar la pestanya i anar on diu "Biar".


  Busca

 

divendres, 10 de juny del 2016

Ix l'article "L’Agència de Lectura de Biar: passat, present i futur" a la revista-e "Símile"


Al darrer número, el 33, de la revista electrònica Símile, publicada pel Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat valenciana, ha eixit l’article L’Agència de Lectura de Biar: passat, present i futur que, com el títol indica, tracta sobre història recent de l’agència i la seua projecció cap al futur, i on es recorda Ricardo Martínez Guillén, el seu bibliotecari de sempre, que va faltar per l’agost de l’any 2014.




Resultado de imagen de simile revistaLa revista-e Símile, actualment, ha entrat en una segona època que comprén els núm. 32 i 33 (la 1ª època agafa des del núm. 1 fins al 31), i segons explica a la seua web: "A partir de 2016, amb el número 32, SíMILE buscar dotar els seus continguts de major vitalitat i de grau d'actualització, per això canviem el format i comencem una nova etapa amb una revista totalment actualitzada, en format web. Els continguts de Símile s'actualitzen quizenalment i s'organitzen en números trimestrals.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes a una llicència Creativa Commons Reconocimiento-NoComercial-CompatirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0 ES), el que vol dir que es poden copiar, distribuir, comunicar públicament i fer-ne obres derivades, sempre que es reconeguen els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista".

Amb aquest article dedicat a l'Agència Ricardo Martínez, a més, s'inaugura una nova secció de Símile que es titula Descobrim Unitats d'Informació, on apareixerà informació sobre agències de lectura, sobre biblioteques o, també, sobre altres unitats proveïdores d'informació.


#RevistaSímile






dissabte, 4 de juny del 2016

L'expositor temàtic sobre Cervantes

L'expositor temàtic de l'Agència Ricardo Martínez commemora el IV centenari de la mort de Cervantes, un dels escriptors fonamentals de la literatura universal.

divendres, 3 de juny del 2016

Més novetats a l'agència Ricardo Martínez

Entre les pròximes adquisicions de l’agència tenim:

Cinco esquinas de Mario Vargas Llosa. Perú, anys 90, toc de queda. Per això, dues dones, de l’alta societat de Lima, no poden tornar a casa i dormen al mateix llit. Una frega l’altra lleument... comença un idil·li entre elles. Han d’anar amb compte perquè els seus marits i la societat no se n’assabenten. Tanmateix, la premsa groga està a l’aguait, i li podrien fer xantatge a un dels marits...

El caçador de bruixes de l’autor David Martí. Es tracta d’una novel·la històrica. Joan Malet és un caçador de bruixes del segle XVI. Va de poble en poble per a localitzar i eradicar els focus de bruixeria. Ens endinsem en un món de supersticions i de crueltat.

Somos uno de l’escriptora Sylvia Day. És la culminació de la sèrie Crossfire. Eva es va enamorar a primera vista de Gideon Cross. Es casen. L’amor dels dos els uneix fortament i els fa sobreviure tot plegats al pas dels temps i a  l’hostilitat de la vida. Per a Eva: “comprometre’s amb l’amor va ser tan sols el principi. Lluitar per ell ens alliberarà... o ens separarà”.

Els enemics silenciosos escrit per Mireia Llinàs. Basat en fets reals: una prostituta de luxe resulta assassinada a la Barcelona de postguerra. És l’any 1949. En l’actualitat, Nora Prim, una agent de policia amb molt de caràcter, rep la missió de resoldre el cas...


Cicatriz de Juan Gómez-Jurado. Simon és un friqui, un furoner, un entès en informàtica que espera que un programa revolucionari el faça riquíssim. Troba, inesperadament, una xica preciosa, Irina, que serveix per arrodonir la seua felicitat. De sobre, tot comença a desgavellar-se: rep amenaces, l’interroga la policia... Té res a veure Irina amb tot això?





divendres, 27 de maig del 2016

L'Agència Ricardo Martínez a "Símile", la revista del Col·legi de Bibliotecaris i de Documentalistes de la Comunitat valenciana


En un avanç del contingut de la revista-e Símile, publicació trimestral del Col·legi de Bibliotecaris i de Documentalistes de la Comunitat valenciana, s'ha anunciat que eixirà a la llum l'article L'Agència de Lectura de Biar: passat, present i futur, on es fa un repàs de la situació actual de l'agència, de la seua història, on es menciona l'enyorat Ricardo Martínez i des d' on ens aguaitem al futur immediat de l'agència.

dimarts, 24 de maig del 2016

L'escriptora Gemma Pasqual i Escrivà ha xarrat amb l'alumnat de 3r de l'IES de Biar

Organitzat pel Departament de valencià de l'IES de Biar, Gemma Pasqual i Escrivà, ha vingut hui, a les 13 h, a la Casa de Cultura de Biar, on s’ha trobat amb alumnes de 3r de l’IES local, amb professors/ores i amb representants de l’ajuntament. L’alumnat ha llegit fragments de les novel·les Marina i Llàgrimes sobre Bagdad. Després de cada lectura, alguns dels aproximadament 50 alumnes allí presents han fet preguntes, han comentat i han departit amb l’escriptora sobre les seues obres, sobre passatges d’aquestes i dels personatges, de com treballa el material del que disposa, de com s’inspira i de com es documenta.

Gemma Pasqual ha dit que per a ella és millor el contacte directe amb el lector, que fer una mena de classe o de conferència. Ha confessat que, per a posar-se al dia en el llenguatge de la gent jove, per a usar-ho en les seues novel·les, li ha calgut que eixa mateixa gent jove li ensenyara. Parlant de noves tecnologies, i en concret de Twitter, ha convidat l’alumnat de Biar a xarrar amb ella. També ha parlat de com va participar en l’entrada de la música en català en terres valencianes, amb grups com Sopa de cabra, Sau o Els pets. Respecte a la literatura, ella sempre s’estima més l’obra que l’autor i, a més, ha confessat que quan comença una novel·la ja té clar quin en serà el final.

La trilogia Xènia, que tanta fama li ha donat a Gemma, consta dels títols Xènia, tens un whatsapp, continuat per Xènia,  #keepCalm i fes un tuit i, la darrera, i que acaba de ser publicada, Xènia, estimar no fa mal. L’autora ha comentat com la primera obra té dos finals. Un va ser el final original –que era tràgic-, i un de segon –romàntic-, que Gemma Pasqual va escriure per consell de l’editorial. Com que no es decidien per cap del dos, a la fi tots dos van ser inclosos al llibre. Gemma ha apuntat que ella prefereix els finals tràgics. El final de Xènia,  #keepCalm i fes un tuit, ens confessa l’escriptora, té trampa i té a veure amb el tercer i últim títol de la trilogia, per la qual cosa caldrà llegir-lo...

De llàgrimes sobre Bagdad, ha assenyalat la novel·lista que el procés de comentar-se per a aconseguir ambientar millora la realitat de Bagdad, va ser difícil, però fructuós. Alguns de les seues fonts, blocs d’habitants de la zona, van ser cegades tant per atemptats d’alguna facció com per foc amic estatunidenc. Algunes d'aquestes persones van morir. Literalment, Gemma diu que: “va estirar de molts fils”. Un d’ells era el pare d’un traductor, i ressalta la importància que tenen les persones grans al món àrab, on les opinions són encara respectades, no com al món occidental, on aquesta perspectiva s’ha perdut. De fet, recorda Gemma, en moltes de les seues novel·les estan presents persones velles, com la figura de la iaia.

De Llàgrimes sobre Bagdad, s’extreuen moltes conclusions, una d’elles, en paraules de l’autora és que: “les víctimes de la guerres en zones com Iraq, no costen el mateix que les d’Europa”. Ens commouen més els atemptats de París, que els morts de Bagdad, per exemple. Llàgrimes va ser traduïda a l’italià, sense passar abans pel castellà.

Marina és una al·legat contra el racisme. Una xicota negra és assetjada i agredida per un feixista, Santiago. Una alumna ha escollit llegir un tros on Marina rep una brutal pallissa per part del seu assetjador. L’escena és esfereïdora i les reflexions necessàries. Segons Gemma: “tenim una part salvatge que hem de domesticar” i, també, “encara hi ha molta gent intolerant”. L’autora insisteix en l’educació i en les valors democràtics com a eina decisiva per a evitar xacres com aquesta. Cada vegada, assegura, que la gent usa els punys, la societat ha fracassat.