Ja tenim "Las lunas de Rona", novel·la de Cristina Pernas.

Afegeix la llegenda

L’autora Cristina Pernas va presentar la seua novel·la Las lunas de Rona divendres passat, a les 22 hores, a la plaça de l’Ajuntament de Biar. El llibre ha entrat a formar part de la col·lecció de l’Agència de Lectura Ricardo Martínez.

L’autora, madrilenya establida a Alacant, presenta una obra en què la protagonista, Rona, escriu un bloc a Internet. Una mentida xicoteta ocasionarà que un dels continguts es faça viral i afecte el personatge.

Cristina Pernas

La novel·la, a més, té l’atractiu que trau la població de Tear, nom sota el qual s’amaga el de Biar.

Pernas escriu, des de fa tres anys, la bitàcola Mujer despuésde los 40. Va estudiar sociologia, i treballa en comunicació, en recursos humans i en el camp de la formació.


@AgenciaLectBiar

"Fer Harca (2) i "Els valencians, des de quan són valencians?" a l'Agència de Lectura

Fer Harca (2)

L’Agència de Lectura Ricardo Martínez ha incorporat als seus fons les obres Fer Harca (2): més històries medievals valencianes, del grup Harca, i, també, ja fa més temps, Els valencians, des de quan són valencians? , escrit per Vicent Baydal. Tots dos presentats el passat dia 12 d’agost a la plaça de l’Ajuntament de Biar.

 La primera obra continua l’estela d’èxit de Fer Harca: Històries medievals valencianes. Segons els autors, que conformen el grup Harca, ofereixen als lectors/ores “píndoles sobre el nostre passat”. En aquesta segona par de Fer Harca es tracten temes com: el paper de la dona en època medieval, Les “Covetes dels Moros” de Bocairent, guerra a Montcada o a Cocentaina, medicina medieval, l'abastiment de cereal a l’Almodí de València, la diversitat lingüística als segle XIII i XIV, i molt més. Fer Harca forma part de la col·lecció Odissea (ed. Drassana). Per a més informació, podeu consultar el bloc d'Harca

Pel que fa a l'obra Els valencians, des de quan són valencians?, de Vicent Baydal, se'ns diu que: "L'estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regene  en 1238 (...) fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l'avançament de la datació de naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava (...) En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa  aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l'aparició d'una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona 'dAragó i la resta d'Europa".

El grup Harca està compost per Frederic Aparici (Gandia, 1982), doctor en Història Medieval per la Universitat de València, per Vicent Baydal (València, 1979), doctor d'Història Medieval i professor d'Història del Dret a la Universitat Pompeu Fabra, i per Ferran Esquilache (València, 1980), també doctor en Història Medieval.

@AgenciaLectBiar

Visitem la secció "Pregunte, les biblioteques responen", de la XLPV

Revisem de nou els serveis que ens ofereix la XLPV (Xarxa de Lectura Pública Valenciana) i hui, dins de Servicis al personal, entrem en l’apartat Pregunte les biblioteques responen que es divideix en quatre punts:

1. Informació general: hi participen diverses biblioteques públiques, amb la coordinació de la Direcció General de Belles Arts Culturals i d’Arxius i Biblioteques del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, mitjançant la Subdirecció General de Coordinació Bibliotecària. Pot respondre qualsevol de les biblioteques implicades, encara que la qüestió no se li haja fet directament

   

   Formulari per a preguntar per correu-e

   . Permet fer consultes per correu-e (24 h. del dia), i per xat (horari laboral). També hi ha recursos en línia sense la intervenció d’un bibliotecari/a.
2. Pregunte per correu electrònic: es poden fer qüestions (castellà, valencià, gallec i/o eusquera) seguint l’enllaç Formule la seua pregunta on cal emplenar un formulari. La contestació s’obtindrà en un màxim de 48 hores. Amb cada resposta, es rebrà una sèrie de preguntes que ajudaran a avaluar i a millorar el servei.
3. Pregunte per xat: es treballa en castellà solament. És aconsellable que la sessió no dure més de 15 minuts, per la qual cosa l’usuari deu saber concretar quina és la seua necessitat. Si l’usuari, durant el xat, acaba la comunicació prement acabar sessió, obtindrà una transcripció completa de la conversa. En cas contrari, si es talla tancant la finestra o el web, tal diàleg no es gravarà. Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 10 a 19 hores de forma ininterrompuda.

   

   Recursos en línia

4. Consells per preguntar: podem anar directament a una biblioteca per mitjà de Directori debiblioteques espanyoles. S'atenen preguntes específiques, no generals. no es fan no treballs de recerca ni bilbiografies exhaustives. Es demana concreció a les consultes i, també, que s'especifique per a quins tipus de treball és: administració, treballl escolar, etc. A més, es pot recórrer a l'enllaç recursos en línia.

@AgenciaLectBiar

Nous models de fulls per a suggeriments i per a desiderates a l l'Agència de Lectura

Bústia de l'Agència

Full de suggeriments

L'Agència de Lectura Ricardo Martínez ha confeccionat uns models de fulls amb la intenció que els usuaris i les usuàries puguen fer suggeriments i, també, puguen proposar l'adquisició de llibres i d'altres documents. D’aquesta manera. volem rellançar el servei de bústia de suggeriments i d'observacions de l'Agència, així com acostar-nos més a les necessitats i gustos dels lectors i de les lectores, posant a l'abast del públic la possibilitat de demanar aquelles documents que es consideren importants o que puguen ser interessants d'alguna manera.

Full de desiderates

@AgenciaLectBiar

El recull de contes "El tendedero" de María José Pérez i de Joan March, entra a l'Agència

La col·lecció del’Agència de Lectura Ricardo Martínez ha acollit, dins del seu si, el recull de contes El tendedero, escrit per l’autora madrilenya María José Pérez Ruiz, i il·lustrat pel pintor mallorquí Joan March Torrandell. Podrem gaudir d’una lectura íntima, quotidiana amb un toc de màgia. Els contes són: Palillos, Gasolinera, Martillazos, Dame Cuerda, Burbuja, Jim y Jam, Chamana, Calor, Cine mudo, Amarillo, No me lo invento, Metro, las cosas, Mariposas, Meteorito, Él y ella, Esperanza, El tendedero.

Al llibre podem llegir el comentari de Berto Muñoz (Universitat de València) que diu: 

"Si se tiende bien a la intemperie alguna pesadumbre, irremediablemente gotea y, si no se apartan rápido los pies, podemos echar a perder esos zapatos nuevos que compramos hace poco.

Como pequeñas píldoras de colores compradas a un desconocido, los relatos de Mª José Pérez Ruiz pueden producir sorpresivas explosiones de amargura, dejarnos la boca terrosa de realidad y hacernos dibujar esa media sonrisa del que alguna vez las probó antes. O también puedan ayudarnos a entrar en un redescubierto o desconocido lienzo de Hopper consiguiendo así que formemos parte de ese cuadro de presencias, a primera vista tranquilas, y de ausencias, a segunda vista nada tranquilizadoras, que observamos desde nuestra cómoda

Sin duda, resultará complicado no sentir un ligero escozor bien localizado ahí, justo ahí, donde todos custodiamos algunos recuerdos".

@AgenciaLectBiar