Ahir ens va visitar el poeta Rafael Casanova, que va parlar,
en concret, del seu poemari Des del sud
del silenci (Gorbs, 2013), de com va nàixer, de la raó del títol, dels seus
sentiments i de la seua poesia. L’acte va ser presentat per la biaruda, i amiga
de Rafael, Francesca Berenguer.
El títol, Des del sud
del silenci, està inspirat en la comarca catalana de l’Alt Empordà, un lloc
d’exili: l’exili de milers d’espanyols i, d’entre ells, de moltíssims
valencians que, acabant-se la Guerra civil, van passar per aquells paratges
fugint, escapant cap a França. El poemari es divideix en les diverses parts del
dia: Els Matins, Migdia, La Migdiada, Les Vesprades, Capvespre, Les Nits, Matinades, Una Alba, Endreça, i on les poesies, depenent de la seua
sensibilitat, troben refugi.
Casanova, ens va llegir alguns dels poemes com:
ALT EMPORDÀ
PASSEGE AMB un amic vora els confins
Del migdia. El sol comença a desgebrar-se
En fulles d’aigua.
Rellotges de la veu per a la història,
Escrigueren els peus en el rosada.
Tornen, campanes de neu tocant a ulls.
Quedaren els tristanys enmig de l’aire.
Encara floten els ecos de la pell. Exili.
Recordes el futur?
Xiprers amunt, petges d’ocells
Las vista que no mor en la frontera
O, també, el cru:
HUMILIACIÓ
A L’ENTRADA d’un banc,
Una persona dorm entre els caixers.
No la desperte.
Em quede en el carrer, sense metàfores.
