Dissabte passat, dia 5 de novembre,
es va celebrar, a la localitat de San Miguel de Salinas, el III Punt de Trobada,
organitzat pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la
Comunitat Valenciana i que ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament i de
la biblioteca municipal de San Miguel de Salinas, de la Mancomunidad de la
Vega, de Fesabid, de la Generalitat valenciana. L’Agència de Lectura de Biar
Ricardo Martínez Guiilén de Biar hi va estar present.
La jornada ha versat sobre les emocions,
sobre com aconseguir unes biblioteques amb intel·ligència emocional, sobre les
bones pràctiques amb embarassades i amb xiquets/es de bolquers, amb joves o amb
persones grans. Les activitats no anaven dirigides tan sols als professionals
de les biblioteques, sinó que, també, als que estan en relació amb el públic
com mestres, professors o psicòlegs.
 |
| Cecilia Martí Valverde |
La primera intervenció va ser de
la mestra, orientadora, terapeuta i mediadora Cacilia Martí Valverde. El mestre
o el bibliotecari són persones que estan en una situació important i tenen gran
influència, per la qual cosa cal que siguen persones que irradien positivitat,
que connecten amb la gent –alumnes, usuaris- amb els quals es relacionen,
evitar les males maneres o les males actituds. Es tracta, doncs, de persones
que senten i transmeten, que són un model educatiu.
Cecilia va familiaritzar els
assistents amb diferents conceptes. Segons ella, citant Ramiro Calle, hi ha dos
tipus de persones: a) les biològiques, que són aquelles que compleixen el cicle
vital i no deixen res darrere d’elles b) i les biogràfiques, que són positives
–sempre diuen que sí- i optimistes.
Va distingir tres mirades
diferents:
 |
| Llibre coescrit per Cecilia Martí |
1)
Newtoniana:
és una mirada lineal (fet-conseqüència)
2)
Quàntica:
cada persona té energia i l’emet. Abans que res, connectem energies. Per això,
trobem que algunes persones no cauen bé, i altres malament. Va parlar del
concepte de Persones tòxiques: són
individus que prenen energia d’altres persones, es tracta d’un vampir
emocional. No creen energia ni en tenen.
3)
Mirada
sistèmica: mirada molt recent. Nosaltres som sistemes dins de sistemes, cada
part de nosaltres està comunicada amb altra. Un canvi sobre una part, afecta el
tot.
També ens va comentar coses sobre
les diverses classes de memòries:
1)
Memòria
emocional: concepció, gestació i naixement
2)
Del
naixement fins hui en dia
3)
Memòria
transgeneracional: les nostres experiències vénen, fins i tot, de 7 generacions
cap arrere. És un concepte aparegut el 2009.
 |
| Ana Valdés Menor |
Totes tres van exposar el
projecte Juego y leo con mi bebè:
palabras que acunan, bibliotecas que cuentan. Les activitats que du a terme
la biblioteca en són moltes, entre les quals destaquen els tallers amb dones
embarassades, amb xiquets/es i amb pares.
1)
Amb dones
embarassades: realitzada des del mateix embaràs amb la intenció de crear un
ambient lector. També serveix com a via per a recuperar el folklore.
Els nadons
reconeixen, des de 5é o 6é mes, reconeixen veus, música, responen a les
carícies.
És molt
important que en un xiquet de bolquers es cree la necessitat de les paraules.
Comencen,
des del ventre de la mare, a poder relacionar el soroll amb parts del dia: de
matí convé una cançó animada, per a agafar energia. A l’hora de la sesta, és
millor una de més calmada i, per, fi, de nit, una, evidentment, per a dormir.
Per a organitzar
aquesta activitat, es compta amb la participació de llevadores del Centre de
Salut de Villena.
 |
| Virtudes Valdés Menor |
2)
Amb
xiquets/es: a edats molt primerenques, el xiquets ja poden llegir en el sentit
de reconéixer, tocar o palpar. Els tallers -5 o 6- van dedicats a xiquets des
de mesos a 5 anys. Cadascun dura 45 minuts.
Punts forts
i importants: naixement de nous lectors, estimular la màgia de la lectura,
salvar i aprofitar el folklore, conèixer joguets apropiats al mercat, com
contar un conte, aprofitar altres formes de llegir: audiovisuals, hi participen els grups familiars.
3)
Amb pares:
tallers ex professo per a homes, per a pares. Fets divendres i dissabtes. De 15
hores de duració.
 |
| Mª Virturdes Micó Domene |
Punts forts
i importants: el paper que juguen els homes en el desenvolupament de les
emocions dels fills perquè cresquen feliços, així com el mateix desenvolupament
dels sentiments dels pares i viure noves experiències amb els fills.
Després va parlar Alberto Soler Soto,
coordinador des del 2004, del projecte Mandarache,
que va rebre l’any 2014 l Premi Nacional al foment de la Lectura.
Diu Alberto que el centre de la
biblioteca és la persona, de la qual en forma part tant el professional com l’usuari. A més, defensa que la tasca d’estimular la lectura no és
tan sols del bibliotecari del professor de literatura, és de tota la societat.
El projecte Mandarache És un projecte local, de Cartagena, de formació de
lectors, organitzat com a democràcia literària, que atorga dos premis Premio Mandarache de Literatura i Premio Hache. Va ser creat per la Regidoria
de Joventut de l’ajuntament de Cartagena, i està dirigit per un Grup Promotor compost per una assemblea
de ciutadans i ciutadanes relacionats amb el món del llibre o de l’educació. És
l’òrgan de presa de decisions del projecte Mandarache.
Té un programa estable relacionats amb l’escriptura
i la lectura. Hi a trobades amb escriptors, presentacions, signatures de
llibres, recitals poètics, clubs de lectura i representacions teatrals. Està
dirigit per
El projecte Mandarache, enguany té el lema Leevolucionario.
Es tracta d’un projecte molt ambiciós. A grans trets consisteix en una via
democràtica de lliurar premis literaris a una autors interessants, on
participen milers de lectors, sobretot persones joves.
 |
| Alberto Soler Soto |
Així, es tracta de tenir presents
llibres que tinguen interés, la qual cosa no vol dir no els més venuts o
coneguts. Els llibres-autors són triats per un conjunt de més de 5000 joves
que, mitjançant comitès, a més de llegir, opinar i votar, aprenen a
familiaritzar-se amb activitats com presentació de llibres, per exemple.
Tenim lectors de més de 16 anys
als quals, a l’ensenyament formal, no els acosta a la narrativa actual i ixen
mal formats. S’intenta, i es considera, que a l’edat de 16 anys, un lector ja
pot accedir a la literatura normal, i
no es fa un apartat específic per a la literatura juvenil.
Hi ha també Mandaraches per a
menors de 12 anys i per a lectors de més de 30. A més, cal destacar la libreta Mandarache para jóvenes. Es
tracta d’un taller d’escriptura. Qui vol participar-hi, ha de presentar una
carta de motivació, dir què escriu. Reben classes magistrals per part dels autors
premiats. També és molt interessant Orillas
Mandarache, on participen ciutats del món que es diuen Cartagena.
 |
| Francisco Javier García |
També va intervenir el
bibliotecari de la biblioteca municipal de San Javier (Múrcia), Francisco
Javier García, que va comentar sobre les activitats que es fan a San Javier per
a les persones grans. Destaca l’activitat Voy
a leer a tu casa, on voluntaris anaven a llegir a casa de persones grans.
Les sessions són de 50 minuts. Es també una mesura contra la solitud.
 |
| Restes d'un molí de vent a San Miguel de Salinas |
Per altra banda, altres
activitats orientades a jubilats i a persones grans eren tallers d’alfabetització
digital o l’activitat Mi primera vez en San Javier, per a la qual s’han gravat testimonis de gent gran del poble i
s’han penjat a Internet.
Per acabar, va haver-hi un debat
i torn de preguntes. Després del dinar, es va fer una ruta turística pel pobre,
i els assistents van gaudir d’un narrador per a adults.
https://twitter.com/AgenciaLectBiar
La Subdirecció General de Coordinació Bibliotecària, en col·laboració
amb el GT de Referència Virtual i les Comunitats Autònomes participants, ha canviat
la pàgina web del servei Pregunte, les biblioteques responen amb un disseny Responsive.
